DISCURS HORITZONTAL, ANÀLISI DE LA SEXUALITAT D’UNA DONA

Aquesta novel·la és un conjunt de vint-i-nou sessions que una noia protagonitza a casa del psicoanalista estirada al divan. Es tracta d’un monòleg al llarg del qual la noia, una universitària, elabora i descobreix la seva sexualitat que l’obliga a elegir la psicoanàlisi com una possibilitat, sinó de cura, sí de coneixement.

El llenguatge emprat en aquesta narració és absolutament lliure. La noia s’expressa com potser no s’atreviria a fer-ho amb ella mateixa. Per tant tota la censura és absent i el llenguatge aconsegueix uns nivells tan realistes que poden incomodar al lector.

El llibre es llegeix amb veritable fruïció, especialment els silencis, representats per unes línies de punts.

El psicoanalista només intervé per anunciar el final de la sessió amb un implacable “és l’hora”.