El món del mite literari de "Riella" que Viladot havia recreat en poemaris i novel·les, lligat a la vida rural, de seguida va aparèixer en els primers anys vuitanta, present a tota la seva obra volumètrica.
Si a les Iconografies de l'ús i de l'oci ja figuraven estris i petites eines de la pagesia, comença ara a recollir peces en desús, atret per la seva forma i la seva textura, modificant el seu context.
Les primeres tenen un format considerable i són properes a l'escultura. Amb cercles de ferro de rodes de carro comença a fer variacions compositives que combinen la voluptuositat amb transgressions de les formes rodones. Amb una base que les fa exemptes, aquestes rodes tenen una complexitat en la seva manufactura i demanen la complicitat de tallers i metallistes per la seva reformulació.
Més endavant seran eines més reduïdes, com la falç, mànecs de pales o fumigadores que actuaran en el seu sentit d'objecte.
