En la poesia experimental, com bé diu el nom, l’autor experimenta i trenca amb les conveccions tradicionals, crea un significat que va més enllà del llenguatge.

Guillem Viladot cap a finals dels anys 50 comença a desenvolupar poesia experimental, juga amb el llenguatge i amb el que ell anomena “desmantellament de l’ordre poètic”. Defensa que el llenguatge és un codi imposat per una classe social, un poble, una família, l’escola… que cal desfer. Per aquesta raó, fragmenta les oracions i les paraules, les lletres deixen de ser lletres i passen a ser imatges. Així s’endinsa en un món visual en què tots els elements formen part d’una altra cosa i esdevenen art amb un significat autònom, més enllà del que tenen en sí mateixos. És a dir, crea un codi nou a partir del convencional.

L’any 1970, juntament amb Josep Iglésias del Marquet funden l’editorial “Lo Pardal” on s’edita únicament llibres de poesia experimental i és a partir de llavors que Guillem Viladot n’intensifica la producció. Guillem Viladot esdevé el precursor de la Poesia Concreta a Espanya i és el primer a editar un llibre de Poesia Visual a l’Estat - “Estrips” i “Nou plast-poemes”. A més a més, també és el primer a fer un exemplar de llibre de butxaca d’edició poètica i visual.

A continuació hi ha recollida tota la poesia experimental de Guillem Viladot.