Viladot (Agramunt 1922 – Barcelona 1999) no només va ser un escriptor prolífic sinó, també, un creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic o el plàstic.

L’any 2022 se celebra l’Any Guillem Viladot, i en el marc del centenari del seu naixement, el Museu de la Vida Rural i Lo Pardal van inaugurar el 16 de juliol una exposició per mostrar l’ús del paisatge agramuntí en la seva obra. Per fer-ho, ens centrem en la producció més plàstica del poeta de Riella. Una obra plàstica que, segons el mateix autor, no va deixar mai de ser una producció poètica. És a dir, poemes que en molts casos guanyaven volum gràcies als objectes que contenien. Des d’aquesta perspectiva, i tot fent un repàs de la seva trajectòria, trobem quatre maneres en què Viladot ha representat o inclòs el paisatge riberenc dins de les seves produccions més plàstiques.

A «Paisatge Viladot» veiem com l’artista no deixa mai d’incorporar el món que l’envolta, el seu món, a la seva obra. Ho fa portant el paisatge agrari, natural o domèstic al centre de la seva producció poètica. Gràcies a ell, el nostre entorn/món deixa la seva quotidianitat per aconseguir un nivell poètic que ens ajuda a entendre’l, a mirar-lo i a estimar-lo tot creant un Paisatge Viladot.