Casa de la Poesia Visual , que aviat s´amplià amb dos edificis nous , on disposa , creativament , tots els seus poemes visuals , objectes poètics i volumetries amb l´espectativa d´esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere , a Catalunya i a Espanya , i una sublimació de les seves arrels agramuntines.
"Aquesta placeta -diu Viladot al llibre Itineraris interiors, pàg. 69- sempre serà la plaça de Cal Tarill, malgrat que l'hagin batejada amb el nom de la plaça del Pare Gras i Granollers, fundador d'una ordre de religioses a Granada... Aviat aconseguirà un gest nou: serà quan s'hi instal·li la Casa de la Poesia Visual. Aquest és el cor del poble, potser un dels indrets més antics i prestigiosos. La poesia hi farà cap per dret propi".
Poc a poc els espais dels immobles s'ompliren de creacions visuals que el poeta ordena amb criteris de sensibilitat, de recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, tot seguint el precepte que "el nom no fa la cosa i el concepte mata l'essència".
La disposició convida a observar les obres com a testimoni d'autoria, albirant que l'espectador s'introdueixi en els viaranys d'una poètica visual, guiada pels sentits tal com anuncien els relleus de pedra de la façana de l'edifici amb un ull, una orella, una mà i un peu, i el pedestal amb la lletra "Q" invertida que prologa l'accés a l'interior, com una visualització desestructurada del llenguatge.