Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i Guillem Viladot (Agramunt, 1922-Barcelona, 1999) són dos dels màxims exponents de la literatura i de la poesia experimental catalana de la segona meitat del segle XX. Heterodoxos i transgressors, són autors d’una obra àmplia i diversa que obre la poesia a altres disciplines i que uneix i amplia la relació de la poesia amb les arts visuals. 

Van exposar junts, per primera vegada, a la cèlebre mostra Poesia concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet, a la Petite Galerie de Lleida, el 1971. Viladot, autor de Poema de l’home (1973), a amb Iglésias del Marquet, va crear a Agramunt el projecte editorial singular i insòlit de Lo Pardal, de llibres de poesia visual, on Brossa també va publicar el seu llibre Maneres (1976). Pioners de la poesia visual i objectual a Catalunya i Espanya, la seva obra és un referent ineludible de la poesia experimental europea més radical.

A partir de la mirada crítica, lírica i lúdica de Brossa i Viladot amb el llenguatge, la imatge, els objectes i els signes de l’alfabet, aquesta exposició –reprenent el títol d’un llibre de Brossa, Alfabet desbaratat (1998)– presenta una selecció d’alguns dels poemes visuals, objectes i llibres més destacats dels dos creadors.

La mostra presenta una selecció de poemes visuals, objectes i llibres destacats de Joan Brossa i Guillem Viladot, dos dels exponents més representatius de la literatura i de la poesia experimental catalana de la segona meitat del segle XX. Heterodoxos i transgressors, presenten una obra poètica àmplia i diversa capaç d’obrir-se a altres disciplines i d’unir i ampliar la relació de la poesia amb les arts visuals. Pioners de la poesia visual i objectual a Catalunya, la seva obra és un referent ineludible de la poesia experimental europea més radical.