Inspirat per les teories que vaticinen o tracten de descriure un adveniment d’una nova Edat Fosca per la nostra civilització, aquest projecte situa l’època medieval com un espai-temps que és, alhora, origen i destí del moment actual. A partir d’analogies socials, culturals i estètiques, les diferents obres connecten l’Edat Mitjana amb el present com a període de transició, com a època travessada per la sensació de fi de cicle i catàstrofe imminent però, alhora, com a un temps d’oportunitat per al desenvolupament de nous models.

L’Edat Mitjana va conservar al seu antull la herència del passat. No mitjançant la cariogènització cultural,  sinó a través de la traducció i l’ús interessat: una immensa operació de bricolatge en equilibri entre la desesperació, la nostàlgia i l’esperança. Com a resultat d’un procés similar, aquest conjunt de peces són objectes híbrids. Combinen i reinterpreten mitjans com els còdex, la pintura al fresc o la talla en pedra i estan produïts amb materials nous que, amb la seva forma i acabats, imiten altres materials més antics.

En el pla de la narració visual, reconeixem elements característics, llocs comuns en l’imaginari col·lectiu,  de l’Edat Mitjana. El conjunt de clixés, però, se’ns presenta pertorbat per certs anacronismes i distorsions de diferents tipus. A l’aplicar un filtre especulatiu a les ficcions representades, el futur imaginari s’entrellaça amb versions alternatives del període medieval. Una sèrie d’esdeveniments es postulen com a punts de divergència per esbossar unes altres tantes Edats Mitjanes ucròniques, línies temporals abandonades fa segles que, tard o d’hora podrien tornar a dibuixar-se a l’horitzó.